Sortida del Prat. Després de fer esperar a l’Space una bona estoneta com a càstig del seu autisme, vam reunir-nos a l’aeroport del Prat. Espera tranquil·la, fins l´últim instant, moment en el que, per alguna estranya raó, tothom es posa nerviós, tal vegada pensant-se que es quedarà a terra i lluiten per posar-s’hi a la cua d’embarc.

Fem bondat al primer emirates jumbo i no dormim, de totes maneres hagués estat difícil, ja que estem rodejats, literalment, per nadons ploraners. El Trudur diu que agafarà un i l’estamparà, però es controla, a més, que hi ha un pare amb uns brazacos que donen por.

Nota mental: no agafar la fil.la 67 dels jumbos d’emirates; és just darrere del lloc on van els nadons.

Arribem a Dubai. Tard. Més perduts que el vaixell de l’arrós. El Ferryman ens intenta conduir a connections, rectifica ràpid i li pregunta a l’alegria de la huerta què podem fer a Dubai a les 12 de la nit. L’hortelano li diu que no res, però que per sortir passem per on els visats.

L’aeroport és monstruós. Hi ha unes columnes de 20 metres d’alçada. Tot una mica cutre, però a lo grande. Agafem un tren que ens porta a un altre terminal on expedeixen els visats i sortim a la nit ben concurrida de l’aeroport de Dubai. Una legió de taxis, tots iguals menys la matrícula, agafen sense parar turistes, un rere l’altre.

Pugem i cap al centre. A veure el Burj Khalifa. Un pepinier en tota regle. És clar que els homes no tenen prou en mesurar-se el nap, també necessiten mesurar-se els edificis. Observem l’edifici més gran del món per tots el angles i després, als volts de les 3 de la matinada, anem a sopar a un restaurant de l’avinguda principal. Els cambrers ens volem fer fora però resistim el tipus i cau fins l´última papa. Després a fer baixar el menjar tot passejant per les desèrtiques avingudes de Dubai. Els pakis estan treballant tota la nit i ens miren tot pensant “què fan aquests bojos?”

L’índex Trudur de la ciutat és molt baix, en canvi, hi ha una quantitat de ferraris que no s’acaba.

Amb els darrers dinerons agafem un taxi de tornada cap a l’aeroport, són les sis i escaig del matí, en tres horetes la marató fins a Sydney. Temps més que suficient per veure “8 Apellidos Vascos”, fluixeta, i destruir els rècords de l’Invasion i el Trivial del avió.

Al 14 aterrem a Sydney. Són les 7 del matí aquí. Hem dormit unes horetes a l’avió, així que podem començar a voltar per la city de forma immediata. Fins les 14h. no podem fer el check-in al nostre súper hotel, però al menys hem pogut deixar les maletes a consergeria.